Molts edificis històrics tenien una pàtina de protecció o uniformització cromàtica com acabat superficial de les fàbriques de pedra o dels revestiments de morters. Molts d’aquests acabat s’han perdut en els darrers 50-70 anys en nom de la recuperació de la fàbrica de pedra com acabat suposadament autèntic, original, auster…, seguint una moda absolutament contemporània que res té a veure amb les solucions d’acabats històriques o tradicionals. No obstant això, encara queden molts edificis antics que en conserven restes, de vegades en els racons, altres de forma més extensiva.
Hom pensa que la restauració hauria d’implicar la recuperació d’una visió tradicional o històrica dels edificis, sobre tot considerant que de la recerca del substrat de pedra en resulta un fals històric, sinó a més la desprotecció dels murs i elements estructurals o decoratius de la construcció. En tot cas, amb l’eliminació de les pàtines, la construcció adopta un aspecte que mai havia tingut i s’adapta a una moda contemporània, però en cap cas a la realitat de la història.
A través del anàlisi de les restes de pàtines i acabats conservats, fins i tot en superfícies molt reduïdes, és possible recuperar les formulacions antigues i en base a dades experimentals, proposar la recuperació dels acabats i sobre tot, del aspecte i protecció històriques.
Patrimoni 2.0 disposa de la tecnologia adequada per a la recuperació i anàlisi de les restes conservades de pàtines i en base a aquestes, formular les barreges adients per a la restauració de les superfícies arquitectòniques.
