Diagnosi i anàlisi de sals

En molts edificis apareixen sals que s’aprecien en forma d’eflorescències que formen taques blanquinoses, però que alhora degraden els materials perquè una part cristal·litza en l’interior dels porus de la pedra, dels morters, dels acabats decoratius, etc. Les sals a les que fem referència són composts solubles que es mobilitzen dissolts en l’aigua que circula per l’interior i les superfícies dels murs, sostres, voltes, fonaments, etc. En definitiva, estan vinculades a les humitats.

El seu tractament sense altre consideració por arribar a eliminar les sals superficials, però per evitar-les cal determinar de quines sals es tracta, quin és el seu origen, quina la seva dinàmica de cristal·lització/dissolució (sempre molt vinculada a les humitats). En definitiva, cal una diagnosi clara del problema perquè la solució, a més del dessalat, ha de tractar de reduir, eliminar o al menys minimitzar, la o les causes que les han produït.

Patrimoni 2.0 disposa de la tecnologia per determinar les causes, origen i evolució de les sals i en base a aquestes dades, proposar les necessàries intervencions de caràcter arquitectònic, alhora que els tractaments més adients per eliminar el seus efectes estètics i degradadors.

Creixement de sals en una de les voltes del castell de Gardeny, Lleida. Formades per reacció entre els components de la pedra i els del morter i ocasionades per filtracions des de la coberta.
Creixement de sals en un morter observades en microscòpia electrònica de rastreig (castell de Castelldefels): la seva procedència va ser l’aigua emprada en la construcció medieval.
Presència de sals en la cisterna del castell de Miravet, el creixement de les quals ha degradat l’arrebossat que es va aplicar en una fase de restauració.